El moviment com a eina absoluta per a treballar el drama.
El punt en comú entre classicisme i abstracció.
Moviment com a desenvolupament, variació.
Variació en l’espai, els rostres, el so, la il·luminació.
El ritme com a element imprescindible de la variació.
La variació del ritme, el seu moviment, com a element imprescindible del drama.
No és el drama una qüestió de moral, sino qüestió de dinàmica.
El fluxe intern que permet accedir a nous estats anímics: els afectes i la polifonia del Renaixement.
Color, contrast; armonia, relació ; desenvolupament, contrapunt. L’essència del drama.